FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de llevar o arrencar per fricció. Erosió de les roques causada per la fricció i el xoc dels materials transportats per l'aigua, el vent, el glaç o les onades. Acció erosiva de les ones sobre les costes rocalloses. Neteja feta amb un doll de sorra projectat per [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (a un animal) la seva qualitat de feroç o d'esquerp, un estat d'indocilitat, d'enfuriment, etc. La música d'Orfeu amansia les feres. Aquest gat era molt esquerp, però hem acabat per amansir-lo. El gos em va saltar al damunt per mossegar-me, però el vaig amansir donant-li [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
escala, d'una paret, d'una branca d'un arbre. Procés pel qual es porta un sistema informàtic a les condicions de funcionament. Feina minera que condueix a dislocar i arrencar la massa mineral d'un filó o d'una pedrera i a llevar la massa d'estèrils per tal d'extreure'n el mineral o la [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Caminant se m'han eixamplat les botes. eixamplar-se-li a algú el cor Algú, tranquil·litzar-se. eixamplar el cor a algú Llevar l'angúnia, tranquil·litzar l'esperit, perquè ha desaparegut una por, un perill, etc. Donar l'amplària adient (a un teixit). Separar [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer menys agut, menys tallant, llevar l'agudesa del tall, de la punta (d'una eina, d'una arma). Si ho talles amb les tisores, les esmussaràs. Havia esmussat el ganivet i ara no podia tallar bé. Un instrument tallant, perdre el tall. El ganivet es va esmussar. Ves amb compte que les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de fusta rectangular que a un cap té una mossa que encaixa a la part superior de la roda de popa, i a l'altre cap té una mossa enmig de la qual gira una politja que serveix per a salpar l'àncora. Giny situat a l'orla per a llevar les xarxes o altres arts calats, o cobrar un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar (d'una cosa) allò que l'embruta, que la impurifica, que no li convé. Purgar l'or de tota matèria estranya. Donar (a algú) un remei que el faci anar de ventre. Purgar algú amb oli de ricí, amb magnèsia. Disposar (els peixos) en aigua per tal que perdin el [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Passar un instrument tallant, un raspador, etc., per la superfície (d'una cosa) per llevar-li el pèl, el borrissol, l'herba que s'hi ha fet, les desigualtats. Raure l'era, un camp. Llevar (el pèl, el borrissol, etc.), amb un raor. Tenir tractes amb qui no voldríem. Em sap [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
colgar-te, pren un got de llet. El sol, davallar sota l'horitzó, pondre's. El sol surt per llevant i es colga a ponent. Llevar de la vista amuntegant coses al damunt, cobrir completament o gairebé completament. El van trobar colgat sota les runes. L'aigua colgava tots aquests horts. Arrambar terra [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llevar o minvar el gust (a un menjar). Aquest guisat ara està bé: si hi afegies aigua, el disgustaries. S'han disgustat les llenties, de tanta aigua que hi has afegit! no disgustar una cosa a algú Agradar-li. Aquest vi és bonet: no em disgusta. no disgustar una cosa a [...]
